EL NOU PARADIGMA EMERGENT I L´EDUCACIÓ
Mercè Traveset Vilaginés
S'enfonsen
les certeses : La fisica quàntica
Niels Bohr estava convençut que els qui no
s'escandalitzen en sentir parlar de física quàntica no l'han entès. La física
quàntica va néixer les primeres tres dècades del segle passat i té el privilegi
de ser una disciplina científica complexa, paradoxal a nivell filosòfic i la
més carismàtica a nivell popular.
D'una banda, la física quàntica promet donar-nos
resposta definitiva a una de les qüestions clau que a través dels segles han
guiat la història del pensament: quin és la naturalesa última de la realitat?
en què consisteix en últim terme el món? D'altra banda, la física quàntica posa
en dubte bona part dels pressupostos i conviccions que ens guien
quotidianament.
El
progrés científic, fins ara buscava certeses tangibles, sobre la realitat. Aquí
ja no: les antigues certeses es dissolen en un oceà de probabilitats i entitats
intangibles “Va ser com si el sòl que ens sostenia s ´hagués esfumat i, en
absència de tot fonament sòlid, res pogués erigir-se, va dir Einstein del
naixement i desenvolupament de la física quàntica, a la qual ell mateix va
contribuir decisivament. Però el físic que va liderar l'aventura d'endinsar-se
al món quàntic no va ser Einstein sinó Niels Bohr, el danès en honor del qual es va batejar com a interpretació de
Copenhague, la qual va ser durant més de mig segle, la brúixola més habitual
per intentar orientar-se en aquests laberints. La veritat és que la majoria de
físics es concentren en el dia a dia del càlcul o del laboratori i no donen
massa voltes a les paradoxes que emergeixen al seu voltant. Però les paradoxes
estan aquí i qüestionen radicalment la nostra percepció habitual de la
realitat.
Una
de les claus de la ciència moderna és la cerca d'elements fixos i indivisibles
que, en combinar-se, donaran lloc a la multitud d'éssers que trobem en la
nostra experiencia, el món sencer... En 1911, el model atòmic de Rutherford va
proposar la coneguda estructura d'electrons al voltant d'un nucli central.
Després es va descobrir que els protons i neutrons que componen el nucli
resulten al seu torn de complicades combinacions d'altres partícules menors,
com els quarks (terme que el físic i lingüista Murray Gell-Man va treure del
Finnegans Wake de Joyce: “Three quarks for Muster Mark!”). Les partícules
elementals, lluny de ser cada vegada més elementals, són cada vegada més
nombroses i complexes,
L'electró pot trobar-se en un lloc de l'àtom i
reaparèixer en un altre, com per art de màgia: “No existeix tal cosa com una
partícula amb un camí ben definit”, sentenciava Bohr, qui afegia que “les partícules
materials aïllades són abstraccions: les seves propietats només es poden
definir i observar en la seva interacció amb altres sistemes”. Amb tot això no
només s'esfuma la idea que hi ha elements últims que componen la realitat, sinó
que es posa en qüestió que existeixi una realitat objectiva, prèvia i
independent de l'observador.
Segons
Einstein, “és bàsic, per a la física, creure
en un món real que existeix independentment de qualsevol acte de
percepció”. Einstein creia fermament en una realitat objectiva, independent de
l'observador. Al cap i a la fi, Plató i Aristòtil, Galileu i Descartes, Newton
i Kant, totes les grans llumbreras europees s'havien apropat d'aquesta manera a
la realitat. Kant, per exemple, pensava que darrere dels fenòmens observats jeu
una realitat objectiva a la qual no podem accedir. En canvi Goethe, una
generació més jove que Kant, ja afirmava: “No busqueu res darrere dels
fenòmens: ells mateixos són la teoria”. En la física quàntica, darrere dels
fenòmens no hi ha res: “no hi ha fenomen que sigui fenomen si no és un fenomen
observat”, afirmava Niels Bohr i reafirmava John Wheeler, el físic que va donar
nom als forats negres
Tot
això ens porta més enllà del realisme clàssic, cap a un realitat
posmaterialista i un univers participatiu, un camp de moltes possibilitats en el qual no
estem separats del món i en el qual les decisions i expectatives de
l'observador condicionen l'observat decisivament. Wheeler també creia que les
revolucions relativista i quàntica aviat hauran de ser completades amb una
revolució més radical. En el nostre context de crisi sistèmica, la física
teòrica, la ciència que més s'apropa al nucli de la realitat, demana també un
canvi de perspectiva.
“Potser el nostre cervell sigui un ordinador quàntic" Sonia Fernandez Vidal -Física qàntica
“Potser el nostre cervell sigui un ordinador quàntic" Sonia Fernandez Vidal -Física qàntica
Nivells de Consciència i Educació
Els físics estan descobrint que la informació s´extén fins
i tot més enllà de la ment de l´esser humà i de tota la
humanitat. Ervin Laszlo en el seu llibre “el universo in-formado” planteja algunes de
les hipòtesi científiques actuals:
Els universos paral·lels:
les particul.les observades están en un dels seus possibles
estats, diu i no es posible predir en quin dels seus estats
estarà.
L´observador selecciona el camí del seu univers particular
entre les múltiples possibilitats. L´univers és hologràfic, tota la
informació d´un univers queda incrustada en la seva perifèria i en
les seves parts.
Els últims descobriments de la física quàntica
ens presenten la possibilitat que tota vida existeixi en una dinàmica relació
de cooperació, tota la matèria existeix en una xarxa quàntica de connexió i un
ésser viu és en el seu aspecte més elemental, un sistema d'energia que
participa amb el seu entorn en una constant transferència d'informació.
La connexió és l'espai entre les coses, no existeix res
aïllat, el vincle és inseparable i irreductible, en aquest espai intermedi
resideix la clau de la vida. L'impuls més bàsic de la naturalesa no és la
lluita per la dominació sinó un irreprimible impuls de totalitat.
Aquesta perspectiva revela que l'univers no està format per
matèria suspesa en l'espai, sinó per energia. L'univers és una integració de
camps d'energia interdependents que estan immersos en una complicada xarxa
d'interaccions ( Lipton, p. 137)
La ment subjectiva
influeix en el comportament de la matèria i l'energia.