miércoles, 1 de abril de 2015




Visión  Sistémica del Conflicto

Mercé Traveset Vilaginés

Todo conflicto es una aproximación, una intensa aproximación, pero hay que enfocar al otro y afrontarlo.
Hay conflictos en los que no se enfoca, por ejemplo cuando uno se ha formado una imagen del otro y mira esa imagen en lugar de mirar al otro.
A veces un conflicto sólo se ha trasladado hacia una persona más débil que tiene que hacer las veces de una persona más fuerte, al que tememos. Por ejemplo el conflicto con la pareja a veces se traslada al hijo, o el conflicto con el padre y la madre se traslada al marido a la mujer.
Entonces el conflicto sólo puede solucionarse si enfocamos a aquellos con quien realmente lo tenemos.
Otros conflictos son producidos por la decepción, deseamos algo de alguien y no nos lo da, es el vínculo lo que produce los conflictos. Muchos conflictos se resolverían si renunciáramos a nuestras expectativas y desatáramos el vínculo. Suelen estar basadas en las expectativas hacia los padres y por tanto están basadas en demandas inconscientes muy infantiles.” Bert Hellinger (2007).




§  Los conflictos se dan en un  contexto determinado y para  resolverlos hemos de poder ampliar la mirada más allá  de la situación conflictiva.
§  La realidad  humana tiene muchas dimensiones y por tanto para abordar y comprender un conflicto necesitamos verlo desde diferentes perspectivas  y grados de profundidad.
§  El estallido de un conflicto a menudo moviliza aspectos conscientes y otros inconscientes, aspectos lógicos y otros analógicos y es la punta de un iceberg de una situación  muy compleja.
§  Quien manifiesta el conflicto puede ser solo un portavoz de su sistema, que se ha hecho cargo o quien con su síntoma está pidiendo ayuda o realizando una heroicidad.
Por tanto  es preciso preguntar-nos:
·   ¿Cuál es  el sentido y finalidad de este conflicto para el sistema?
·   ¿Cuáles son los sentimientos primarios que sustentan el conflicto?
·   ¿Dónde está el amor que mantiene el conflicto?
·   ¿Cuál es el desorden?
·   ¿Cómo miramos a los protagonistas? ¿a la víctima? ¿al agresor?

Actitudes y estrategias para la resolución:
·       Situarse en el lugar que nos permita hacer nuestra tarea (órdenes de la ayuda).
·        Ejercitar una actitud de escucha sin juicios.
·       Abrirse  a la percepción.
·       Tener una mirada inclusiva de todos los miembros que están implicados, sin  tomar partido.
·       Dejar el control y la seguridad que nos da nuestro contexto y lo conocido.
·       Escuchar y dejarse impactar emocionalmente por el mundo del otro.
·       Enfocar la solución. Visualizar  una imagen de solución y orden.
·       Desidentificar el problema de quien lo tiene, así es solo una parte y no el todo de la persona, ubicar el conflicto a una distancia per poderlo mirar.
·       Tolerar la mala conciencia para mirar con buenos ojos lo que es diferente y me conflictúa.
·       Permitir y potenciar la expresión de las   diferentes etapas y capas  de un conflicto: Ira -dolor- amor para poder deshacer los nudos que lo sustenten.
·       Enfrentar los sentimientos primarios que sustentan el conflicto, hacer consciente el amor ciego.









domingo, 29 de marzo de 2015

EL NOU PARADIGMA EMERGENT I L´EDUCACIÓ
Mercè Traveset Vilaginés

S'enfonsen les certeses : La fisica quàntica

Niels Bohr estava convençut que els qui no s'escandalitzen en sentir parlar de física quàntica no l'han entès. La física quàntica va néixer les primeres tres dècades del segle passat i té el privilegi de ser una disciplina científica complexa, paradoxal a nivell filosòfic i la més carismàtica a nivell popular. 
D'una banda, la física quàntica promet donar-nos resposta definitiva a una de les qüestions clau que a través dels segles han guiat la història del pensament: quin és la naturalesa última de la realitat? en què consisteix en últim terme el món? D'altra banda, la física quàntica posa en dubte bona part dels pressupostos i conviccions que ens guien quotidianament.
El progrés científic, fins ara buscava certeses tangibles, sobre la realitat. Aquí ja no: les antigues certeses es dissolen en un oceà de probabilitats i entitats intangibles “Va ser com si el sòl que ens sostenia s ´hagués esfumat i, en absència de tot fonament sòlid, res pogués erigir-se, va dir Einstein del naixement i desenvolupament de la física quàntica, a la qual ell mateix va contribuir decisivament. Però el físic que va liderar l'aventura d'endinsar-se al món quàntic no va ser Einstein sinó Niels Bohr, el danès en honor del qual  es va batejar com a interpretació de Copenhague, la qual va ser durant més de mig segle, la brúixola més habitual per intentar orientar-se en aquests laberints. La veritat és que la majoria de físics es concentren en el dia a dia del càlcul o del laboratori i no donen massa voltes a les paradoxes que emergeixen al seu voltant. Però les paradoxes estan aquí i qüestionen radicalment la nostra percepció habitual de la realitat.
Una de les claus de la ciència moderna és la cerca d'elements fixos i indivisibles que, en combinar-se, donaran lloc a la multitud d'éssers que trobem en la nostra experiencia, el món sencer... En 1911, el model atòmic de Rutherford va proposar la coneguda estructura d'electrons al voltant d'un nucli central. Després es va descobrir que els protons i neutrons que componen el nucli resulten al seu torn de complicades combinacions d'altres partícules menors, com els quarks (terme que el físic i lingüista Murray Gell-Man va treure del Finnegans Wake de Joyce: “Three quarks for Muster Mark!”). Les partícules elementals, lluny de ser cada vegada més elementals, són cada vegada més nombroses i complexes, 
L'electró pot trobar-se en un lloc de l'àtom i reaparèixer en un altre, com per art de màgia: “No existeix tal cosa com una partícula amb un camí ben definit”, sentenciava Bohr, qui afegia que “les partícules materials aïllades són abstraccions: les seves propietats només es poden definir i observar en la seva interacció amb altres sistemes”. Amb tot això no només s'esfuma la idea que hi ha elements últims que componen la realitat, sinó que es posa en qüestió que existeixi una realitat objectiva, prèvia i independent de l'observador. 
Segons Einstein, “és bàsic, per a la física, creure  en un món real que existeix independentment de qualsevol acte de percepció”. Einstein creia fermament en una realitat objectiva, independent de l'observador. Al cap i a la fi, Plató i Aristòtil, Galileu i Descartes, Newton i Kant, totes les grans llumbreras europees s'havien apropat d'aquesta manera a la realitat. Kant, per exemple, pensava que darrere dels fenòmens observats jeu una realitat objectiva a la qual no podem accedir. En canvi Goethe, una generació més jove que Kant, ja afirmava: “No busqueu res darrere dels fenòmens: ells mateixos són la teoria”. En la física quàntica, darrere dels fenòmens no hi ha res: “no hi ha fenomen que sigui fenomen si no és un fenomen observat”, afirmava Niels Bohr i reafirmava John Wheeler, el físic que va donar nom als forats negres

Tot això ens porta més enllà del realisme clàssic, cap a un realitat posmaterialista i un univers participatiu,  un camp de moltes possibilitats en el qual no estem separats del món i en el qual les decisions i expectatives de l'observador condicionen l'observat decisivament. Wheeler també creia que les revolucions relativista i quàntica aviat hauran de ser completades amb una revolució més radical. En el nostre context de crisi sistèmica, la física teòrica, la ciència que més s'apropa al nucli de la realitat, demana també un canvi de perspectiva.
         “Potser el nostre cervell sigui un ordinador quàntic" Sonia Fernandez Vidal -Física qàntica
 Nivells de Consciència i   Educació
Els físics estan descobrint que la informació s´extén fins i tot més enllà de la ment de l´esser humà i de tota la humanitat. Ervin Laszlo en el seu llibre “el universo in-formado” planteja algunes de les hipòtesi científiques actuals: 
Els universos paral·lels: les particul.les observades están en un dels seus possibles estats, diu i no es posible predir en quin dels seus estats estarà. 

L´observador selecciona el camí del seu univers particular entre les múltiples possibilitats. L´univers és hologràfic, tota la informació d´un univers queda incrustada en la seva perifèria i en les seves parts.
Els últims descobriments de la física quàntica ens presenten la possibilitat que tota vida existeixi en una dinàmica relació de cooperació, tota la matèria existeix en una xarxa quàntica de connexió i un ésser viu és en el seu aspecte més elemental, un sistema d'energia que participa amb el seu entorn en una constant transferència d'informació.
La connexió és l'espai entre les coses, no existeix res aïllat, el vincle és inseparable i irreductible, en aquest espai intermedi resideix la clau de la vida. L'impuls més bàsic de la naturalesa no és la lluita per la dominació sinó un irreprimible impuls de totalitat.
Aquesta perspectiva revela que l'univers no està format per matèria suspesa en l'espai, sinó per energia. L'univers és una integració de camps d'energia interdependents que estan immersos en una complicada xarxa d'interaccions ( Lipton, p. 137)
La  ment subjectiva influeix en el comportament de la matèria i l'energia.




domingo, 15 de septiembre de 2013

NeoPsicologia Sistèmica  Multidimensional
“La visió sistèmica  i quàntica, els vincles,  la alquimia emocional i energètica, un camí de transformació i evolució personal i familiar”

Les  Constel·lacions Familiars, i la seva aplicació a la Pedagogia  de la Vida, obren la porta a un nou model d'assistència, comprensió i Intervenció, que possibilita ampliar la mirada, a com es vinculen els sistemes familiars, socials, històrics i culturals i com això permet trobar estratègies i vies de solució d'una forma profunda, ràpida i eficaç. Avui podem dir que aquestes aportacions són una de les eines psicològiques més avançades  del segle XXI per sanar les relacions humanes.

 “PSICOLOGIA DEL SEGLE XXI, ARRELS, VINCLES I ALES PER UNA VIDA PLENA


Mercè Traveset a Batecs ha  creat la Metodología C.A.M.P (o) que  és  una creació pròpia d´ aplicació  de les Constel.lacions en tractament individual, parelles o famílies, nens, adolescents,  amb l'us de diferents técniques i objectes (tauler de camps emocionals, genograma, ninos, dibuixos visualitzacions  i altres tècniques complementaries corporals, energetiques,  cognitives i emocionals.

La paraula CAMP és un acrònim,

La C ens parla de l´art de contextualitzar i ampliar la mirada multidimensional per investigar els fenòmens de la  nostra vida,
La A ens porta a identificar els desordres  i embolics que hi ha sota els  nostres símptomes, solen ser desconeguts i invisibles d´entrada,
La M ens porta a generar la Meta i les Imatges de Solució que poden ordenar de nou i ubicar-nos en el nostre lloc per enfortir-nos i
La P   937871682 o 690665397@gmail.comda cas per anclar les solucions, sovint abarca a tot el sistema i a diferents professionalssés el pla d´actuació i el procés que cal seguir en cada cas per anclar les solucions, sovint abarca a tot el sistema i a diferents professionals en una actuació en xarxa i diverses técniques la que s´escau  en cada cas.
La (o)  es l´observador intern (la conciencia) que ens cal desnvolupar per ampliar la mirada i resoldre els conflictes de la  nostra vida.